Imaginant el futur

Com serà el futur?

Al ser humà sempre li ha agradat imaginar com serà el món del futur. En totes les èpoques, però sobretot després de la Revolució Industrial, els avenços científics i tecnològics han despertat la imaginació i han creat previsions futuristes que en pocs casos s’han complert.

En la pel·lícula 2001, Una Odisea del Espacio tenia una profunda base científica i retratava, en 1969, com es creia que seria el món del 2001, de fet es creia que ja hauriem colonitzat l’espai. Com pots observar veien el següent fragment del film, ben poques coses van encertar.

Però la imaginació no té límits i algunes previsions resulten, com a mínim, xocants a ulls del segle XXI. En el següent link et proposo un divertit article sobre com imaginaven el món actual ara fa 100 anys. No té desperdici!

http://navegante2.elmundo.es/navegante/2007/05/18/gadgetoblog/1179472083.html

Com a últim article d’aquest projecte, et prosopo que cerquis les darreres novetats científiques i tècniques, i t’atreveixis a pronosticar com creus que serà el món del 2050. Quines malalties es podran curar? Quins hàbits tindrem? Quins invents ens facilitatran la vida? Etc. Etc.

Siguès imaginatiu!

Biotecnologia

La creadora de Pre-crim crea noves espècies de plantes per enginyeria genètica.

La enginyeria genètica és un dels camps on més s’ha avançat en els darrers anys. En el films apareixen unes especies se semblen mig animal i mig vegetal.

Si mirem la realitat del món actual, trobem molts exemples de enginyeria genètica aplicada en medicina, alimentació, etc. Alguns exemples:

– Els trangènics són espècies on s’ha modificat l’ADN per tal fer-les resistents a certes malalties i paràsits. D’aquesta manera es millora la productivitat en agricultura i ramaderia. Però també tenen els seus inconvenients. Saps explicar-me’ls? I els seus avantatges? Saps dir-me com funciona? Com es pot modificar l’ADN?

– Una altra aplicació de la biotecnologia és la “creació” de noves especies vegetals útils: plantes que produeixin substáncies per fabricar medicaments, algues que depuren l’aigua estancada, microorganismes que filtren l’aire, etc.

– Però potser l’aplicació més prometedora és la modificació genètica de virus per a que lluitin a favor nostre, per exemple: virus que ataquin només a cèl·lules cancerígenes, o virus modificats que crein defenses contra altres malalties, etc.

Cerca informació sobre aquests avenços i altres que trobis. Explica en què consisteixen i dona el teu punt de vista al respecte.

Armes no letals

Les armes utilitzades en el film no provoquen danys.

Actualment, la majoria d’armes que existeixen son letals, és a dir que provoquen la mort o, en el millors dels casos, ferides greus en la víctima. Però la tecnologia comença a desenvolupar armes que inmobilitzin a l’individu sense ferir-lo. Aquestes armes esdevenen de gran utilitat pels agents de polícia ja que els permet detenir delinqüents o dispersar manifestacions. En la pràctica, aquestes armes esdevenen perilloses o no, depenent de l’us que se’n faci.

Arma de microones

Algunes armes no letals utilitzades per mantenir l’ordre públic són: les bales de goma, els gasos lacrimògens, armes d’electroshocks, etc.

Molts ciutadans tenen a mà sprays de pebre per la seva pròpia seguretat.

L’exercit experimenta contínuament amb noves armes com: el rifle de microones, espuma paralitzant, etc.

Us recomano aquest article que fa un petit repàs a aquestes armes no letals i als seus pros i contres: http://www.revistafusion.com/2000/febrero/repor77-2.htm

Comenta l’article i explica’m, des d’un punt de vista tècnic, com funciona alguna d’aquestes armes no letals.

LLEGIU ELS COMENTARIS QUE APORTEN ELS VOSTRES COMPANYS. NO US REPETIU!

Bótox i riscos.

John Anderton s'injecta una toxina que li deforma la cara.

Segur que recordes el moment en que el protagonista s’injecta una toxina que li relaxa tots els músculs de la cara fent-lo irreconeixible. Això vindria a ser una evolució d’una tècnica que s’utilitza tot sovint en cirugia estètica: el Bótox.

El Bótox, realment és un verí. El verí més potent que s’ha conegut mai! Fins i tot els nazis pretenien usar-la com arma química en la II Guerra Mundial (per sort no ho van fer).

Així que, malgrat el que diuen en les clíniques estètiques, on afirmen que és totalment segur, cal conèixer realment de què està fet i quins són els seus perills.

En el següent enllaç trobaràs un video que et parlar del tema:

http://terratv.terra.com.ar/templates/channelContents.aspx?channel=329&contentid=91898

Què em sabries dir sobre el Bótox? Quan es va descobrir? Com funciona realment? Quins riscos té (tot i que mai es diuen)?

És cert que la cara de la Duquesa de Alba és deguda al Bótox? O és un mite?

Sigui com sigui, i com va dir una gran actriu: “Per què em voleu treure les arrugues amb els anys que m’ha costat tenir-les?”

Creiu que la cirugia estètica fa més feliç a la gent? O tot plegat és tracta d’una falsa felicitat?

Aturar el cervell.

Un dispositiu elèctric deixava als pre-criminals sensa voluntat.

Els pre-criminals són condemnats a una mena d’estat de letàrgia induit per lo que anomenen “El Halo”.

De fet, aquest dispositiu només és una versió electrònica i reversible de procediments coneguts des de fa molts anys.

A començaments del segle XX, Walter Freeman va popularitzar la lobotomia com a tractament de certes malalties mentals. El procediment era monstruós i no apte per a persones sensibles: clavava una pica-gel per sota de la parpella fins arribar al cervell on destruïa la part responsable dels comportaments violents i antisocials.

El següent vídeo parla sobre aquest esfaraidor passat de la medicina (no té un contingut morbós però si ets sensible, millor no t’ho miris). Sabries dir-me més coses d’aquesta tècnica? Quines parts del cervell es danyava? Quins altres efectes tenia? És una sol·lució per a persones violentes? Ho aplicaries, per exemple, a un home que maltracta reiteradament a la seva muller?

Una altra tècnica menys efectiva, i que sovint es combinava amb la lobotomia, era la de l’electroshock. Què s’aconseguia amb aquest procediment?

Aquí et deixo un fragment de la pel·lícula “Alguien voló sobre el nido del cuco” on es tracten als pacients amb electroshocks.

Actualment encara es plantejen polèmiques sobre tècniques que recorden a aquestes. Has sentit parlar de la castració química? En què consisteix? Què sentiria el pacient? Creus que seria la solució per evitar els crims sexuals reincidents? I des d’un punt de vista ètic, podriem dir que és el mateix que la lobotomia?

Per cert! No em doneu respostes del tipus: “en part sí, però en part no”. Penseu en el tema i adopteu una opinió defensable. Que hi hagi debat!

L’ètica dels Pre-cog.

Els Pre-Cogs es veuen privats de la seva llibertat per salvar milers de vides.

Els avenços científics sempre tenen un component polèmic i sovint desafien les concepcions ètiques de la societat.

En el film, els pre-cogs són humans amb la capacitat de preveure els crims que es cometran. Aquest potencial s’aprofita per prevenir i evitar els crims abans de que succeeixin. Es salven milers de vides cada any, però quin és el preu? Tres humans es veuen privats de la seva llibertat.

És un preu raonable?

En aquest marc sorgeix un altra qüestió: Si els crims s’aturen abans de que succeeixin, com podem estar segurs de que el crim s’hauria comès? Podem empresonar algú que encara no comès cap crim?

La polèmica sempre acompanya a qualsevol descobriment científic i avenç tecnològic. I això ha estat així des de fa segles.

Alguns dels debats que han estat vigents en els darrers anys han estat:

• La clonació, l’home no pot jugar a ser Deu.
• Les cèl·lules mare, per obtenir-les cal sacrificar un embrió (és a dir, un futur humà).
• Els acceleradors de partícules, el xoc de dues partícules subatòmiques podria generar un forat negre que destruiria tot el sistema solar.
• Etc.

Si bé, són temes que donen molt joc per la discussió, sovint és basen en principis falsos o realitats tergiversades. No es pot opinar d’un tema si no es té la suficient informació. Per tant, el que us proposo és: Cerca informació sobre alguna d’aquestes polèmiques (o altres que se t’acudeixin) i aporta el teu punt de vista.