Com serà el futur?
Al ser humà sempre li ha agradat imaginar com serà el món del futur. En totes les èpoques, però sobretot després de la Revolució Industrial, els avenços científics i tecnològics han despertat la imaginació i han creat previsions futuristes que en pocs casos s’han complert.
En la pel·lícula 2001, Una Odisea del Espacio tenia una profunda base científica i retratava, en 1969, com es creia que seria el món del 2001, de fet es creia que ja hauriem colonitzat l’espai. Com pots observar veien el següent fragment del film, ben poques coses van encertar.
Però la imaginació no té límits i algunes previsions resulten, com a mínim, xocants a ulls del segle XXI. En el següent link et proposo un divertit article sobre com imaginaven el món actual ara fa 100 anys. No té desperdici!
http://navegante2.elmundo.es/navegante/2007/05/18/gadgetoblog/1179472083.html
Com a últim article d’aquest projecte, et prosopo que cerquis les darreres novetats científiques i tècniques, i t’atreveixis a pronosticar com creus que serà el món del 2050. Quines malalties es podran curar? Quins hàbits tindrem? Quins invents ens facilitatran la vida? Etc. Etc.
Siguès imaginatiu!
César
el món al 2050 serà molt diferent a ara.
Es podran curar moltissimes mes malalties que ara. T’ imagines poder prevenir una malaltia com el càncer o d’aquest tipus?
crec que al 2050 això ja es podrà fer. Els habits que l agent tindrà també seran diferents als d’ara, hi hauràn cotxes voladors i la gent ja no tindrà per hàbit caminar, també m’imagino que les televisions no aniran amb comandament a distància, sino que amb un simple moviment que faci l’humà la tele s’engegarà. Ens facilitaran la vida moltes cose que vagin automàticament. en definitiva serà molt diferent a ara.
Jo crec que el món al 2050, serà igual que ara però amb petites diferències, per exemple com sempre ha passat s’inventaran coses que et canviaran la vida, això sempre ha sigut així, el món sempre ha avançat quasi mai s’ha endarrerit amb res.
Per el que fa als invents, jo crec que coses com a la peli s’inventaran com per exemple els diaris amb pantalla, ja sé que estan inventats però s’utilitzaran diariament, es a dir que serà una cosa habitual, a les cases enlloc de pany de la porta hi haurà un còdig per entrar, més seguretat.
Per el que fa a les malalties jo crec que es trobara una cura definitiva per a malalties com: el sida, la malaria o la tuberculosi.
D’aquí al futur, tindrem moltes coses diferents. Hi haura grans descobriments científics i tecnològics i la vida evolucionarà.
Al 2050 tindrem aparells electrònics d’alta definició qe ens garantitzaran una nivell de vida més elevat i segur:
· Liderat pel Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC (CIB-CSIC), l’objectiu de Biorenew, amb un pressupost de 15 milions d’euros, és fabricar paper sense contaminar i generar nous productes paperers, amb noves prestacions, aplicant la biotecnologia, tot imitant alguns processos que es donen a la natura.
· Un proxy és un programa o dispositiu que realitza una tasca d’accés a Internet en el lloc d’un altre ordinador. Un proxy és un punt intermedi entre un ordinador connectat a Internet i el servidor que està accedint. Quan naveguem a través d’un proxy, nosaltres en realitat no estem accedint directament al servidor, sinó que realitzem una sol·licitud sobre el proxy i és aquest qui es connecta amb el servidor que volem accedir i ens torna el resultat de la sol·licitud.
· Aquest cap d’any, a la mítica plaça de Times Square de Nova York hi havia una nova pantalla d’alta definició. Aquesta plaça no té límits pel que fa a capacitat d’acumular pantalles de TV, i en concret pantalles d’alta definició en els últims anys.
En realitat és la primera pantalla de 720p de Times Square, ja que altres pantalles tenen 720p però una part de la imatge és vídeo en definició estàndard, acompanyat de baners publicitaris. En canvi aquesta pantalla és vídeo d’alta resolució.
La pantalla fa 5′8 metres d’alçada i 10′36 metres de llarg, i utilitza 1.152.000 LEDs individuals. Aquesta pantalla de 60 metres quadrats té un pes de poc menys de 6.700 quilograms. No intenteu penjar-la a la paret de casa!
· Els Governs volen acabar amb le descàrregues elèctriques il·legals.
· Roadrunner (’Correcaminos‘, en castellà) és el rei dels 500 supercomputadors. El poderós equip és al Laboratori Nacional de Los Alamos, i va saltar a la fama quan aquest any va marcar una fita en assolir l’anhelada marca del petaflops* (és a dir, mil bilions, o un 1 seguit de 15 zeros) d’operacions per segon. Va costar 133 milions de dòlars i conté 12.960 processadors Cell modificats (de PlayStation 3) i 116.640 processadors Opteron d’AMD. Com a dada curiosa, consumeix 3 MW (Megawatts), el mateix que unes 1500 rentadores.
· El cancer ja no serà la malaltia dominant que mata a milions de persones cada any en aquesta darrera dècada; ja hi haurà una malaltia contra el virus. Encara que després de matar una malatia en sorgeix una altra…
· I tindrem TDT!
Al pas que anem, i sento ser tant pesimista, ens haurem carregat el planeta en poc temps. Potser el 2050 no, perquè tampoc queda tant, però no tardarem gaire.
Segurament, l’any 2050, tindrem una tele amb tants canals que no sabrem ni que mirar, fins hi tot podrem veure els canals que miren a altre paisos, en versió original, en directe i aquestes coses, és a dir, que a l’hora de dinar, en lloc de mirar el “telenoticies comarques” direm: Que mirem avui? Les noticies del Japó o les de Islandia? Divertit.
En cuant a aparells varis, serem uns consumistes de cuidado, i en lloc de tenir, un o dos ordinadors normalets, tindrem una cosa més petita que una mà on hi haurà de tot: internet, la tele (amb el trillons de canals), mp7 (el 7 no es un error), podrem llegir-hi llibres, fer-hi deures… Resumint, que tot el que podem fer ara amb varis aparells ho podrem fer tot amb una sola maquina (o maqueneta, perquè serà minuscula).
I esque de fet ja hi han coses d’aquestes (potser no tan sofisticades com les que jo m’imagino), encara que no están a l’abast de tothom.
Com ja ha dit la eli, els governs tene molts bons proposits i volen fer moltes coses pel planeta i per arreglar la economia dels paisos pobres, blablabla… (i que méééés?).
En cuant a economia estarem igual que ara (i no vull dir amb crisis), fa 50 anys hi habie paisos pobre i paisos rics… d’aquí 50 any hi continuarà habent paisos pobres i paisos rics. Gent obesa que li surt el emnjar per les orelles i nens que tenen la pancha inflada de no menjar res.
Potser es troben cures pels cancers, per la SIDA i per totes aquestes malalties incurables… però potser n’apareixen de noves… i qui diu que una plaga no es carregarà mitja planeta? Potser fins hi tot passa alló de que es congela la terra i ens morim tots a l’era glacial… qui sap.
Resumint tot el que m’imagino d’aquí uns anys (perquè sinó m’hi puc estar tres anys): Estarem igual (o pitjor) i les coses que han millorat fins ara continuarant millorant, i les coses que han empitjorat (a no ser que a algun ric important se li aparegui Jesuscrits crusificat i li digui que ha fer el bé…) continuarant empitjorant.
Al 2050 ni de coña sera com la pelicula, jo crec que lo dels cotxes es una flipada, no pot haber-hi un avanç tan rapid k convertim les autopistes de cotxes amb rodes amb una mega autopista k te unes vaixades mol besties amb uns cotxes sense rodes. Una errada k e trobat a la pelicula es que el cotxe que surt al final de la peli k as ficat tu a cotxes del futur (te rodes i la aerdinamica diferent… En canvi els cotxes que surten a l’autopista de autopistes magnetiques. Si es tracta de imaginar el futur, jo crec k les teles tindran moltissims canals, no, perdo, els ordenadors tindran teles i akelles teles, tants canals…. Pero els ordenadors portatils, mp4 o 5, mobils, altaveus, tot aixo ho portarem dins un rellotge de muñeca. Akell rellotge tindra un botó vermell k si lapretes surt una pantalleta amb musica, uns auriculars o uns altaveus, si apretes el boto verd amb una ratlla al costat et sortira un ordenador (De tamañ mes petit) i aixi…(Aixo cap al 2180 calculo).
Jo crec que en la pel·lícula de l’odisea del espacio, l’únic que han acertat és la música que monpare encara la continue escoltant!
Ni molt menys el 2050 serà com a la película, implantar aquests sistema de autopistes electromagnètiques ja que suposa un cost molt elevat, i tots hauriem de tenir un coche adaptat per poder-lo conduir en aquest tipus de autopistes (cosa que si al 2050 hi torne a haver crisis ho vec difícil!). Pel que fa a la Tecnología dels Pre- cog pot pasar qualsevol dia, demà mateix els podem veure a la tele, o potser no passarà mai. Molt més probable que no passi mai.
Al 2050, els nostres fills (si es que tenim fills) quan els hi diguem que nosaltres a la seva edad teniem el Windows XP, ens diran que alló es una carraca que no serveix per a res i que no entendran com podiem sobreviure amb alló. Hi hauran mp5 o mp6 o mp7, un rellotge que si apretes el botó vermell tire una bomba als EE. UU. (serie molt útil, frase al estil Aleix). El que està clar es que la Tecnologia anirà progresant molt ràpidament, pero no podem saber cap a on anirà la tecnologia. Cada cop s’intentaran fer els aparells mes petits, jo somio amb un mp3 (en aquella época serà mp8) que es pugui controlar amb la veu, que vagi directa a la canço que busquis, que avanci de minut, etc.
Pel que fa al blog del que la gent del s XX es pensava que pasaria al s XXI, n’acerten molt poques i diuen uns disvarats, pero tranquil, he trobat el problema:
“En el año 1900, una revista [b]FEMENINA[/b] recogía una lista con cambios que el mundo sufriría en los siguientes 100 años.”
Bueno, a les dones aixó del futur no es el seu fort.
PD: tots els posts escrits per la Eli, els he escrit jo, pero em vaig equivocar al ficar el nom!
PREVISIONS DEL BANC MUNDIAL
Com serà al món en 50 anys
Segons el nou informe del Banc Mundial sobre el desenvolupament per a 2003, donat a conèixer a Johannesburg, els propers 50 anys podrien veure créixer la població mundial a 9.000 milions de persones i el PIB es podria multiplicar per quatre, a 140 mil milions de dòlars.
Tenint en compte aquestes tendències en la producció i el consum, tensions socials i ambientals amenacen amb desviar els esforços per al desenvolupament i erosionar els nivells de vida, a menys que dissenyem millors polítiques i institucions.
Si continuem en el camí actual, les expectatives no semblen molt encoratjadores. L’any 2050, la producció anual mundial de diòxid de carboni s’ha triplicat, mentre que 9.000 milions de persones, tres mil milions més que les que existeixen avui, viuran en la seva majoria en els països subdesenvolupats i es disputaran l’aigua de la Terra, cosa que agregará problemes al voltant de la seva ja conflictiva provisió. Les necessitats d’aliment ascendiran a més del doble, un seriós panorama per Àfrica, on la producció d’aliments està per sota del creixement de la població.
A la Terra ja viuen 1.300 milions de persones en terra àrides, inundades i boscos que no els poden alimentar. Per a 2050, i per primera vegada en la història, hi haurà més gent vivint a les ciutats que a les àrees rurals. Sense una millor planificació, les pressions de la immigració i dels moviments de la població a través del món podrien crear un cataclisme social i una lluita pels ja escassos recursos.
La cimera de Nacions Unides a Monterrey, el març passat, va estimular els països pobres a millorar les seves polítiques i governabilitat a canvi de la promesa dels països rics d’enviar més ajuda i obrir els mercats a l’intercanvi comercial. La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostingut que comença avui a Johannesburg ens dóna la possibilitat de concretar aquestes paraules.
Què ha d’esperar el món de Johannesburg? Potser la millor resposta sigui: mirar endavant i imaginar què volem, no només per als nostres fills, sinó per als fills dels nostres fills. ¿Anem a deixar com el nostre llegat un planeta més pobre que tingui més afamats, un clima inestable, menys boscos i menys biodiversitat? Un lloc que sigui socialment encara més convulsions que el d’avui?
Es necessitaran polítiques de desenvolupament més centrades en protegir els boscos, la pesca i el camp, fent-los més productius si volem escurçar la bretxa amb els pobres. Polítiques equivocades i governs dèbils han contribuït a provocar desastres ambientals, al creixement de la desigualtat i la convulsió social en alguns països, el que sovint va portar com a conseqüència grans pèrdues, disturbis, refugiats afamats o guerres civils.
Tanmateix, aquestes tendències també ofereixen oportunitats si els líders i polítics que es troben a Johannesburg troben el coratge per prometre i concretar accions valents per als propers 10 a 15 anys.
La major part dels recursos econòmics que necessitarà la creixent població que encara no existeix. Millors condicions, una major eficiència i més formes d’inclusió podrien significar que aquests avantatges es construeixin de manera que hi hagi menys tensions en la societat i en l’entorn.
A mesura que l’augment de la població decline, el creixement econòmic es traduirà en una reducció de la pobresa, sempre que el desenvolupament durant les pròximes dècades es treballe de manera que no es destrueixin les fonts naturals que sostenen el creixement.
Si l’ingrés individual als països en desenvolupament creix en una mitjana del 3,3% anual, arribarà als 6.300 dòlars per any per a 2050, prop d’un terç més que el que actualment tenen els països amb un ingrés mitjà i alt.
Tal creixement ja és vist com un objectiu modest per alguns líders del món en desarrollo.En les dues últimes dècades molts països de l’Est d’Àsia es van desenvolupar a un ritme que va assolir una mitjana anual dues vegades superior a aquestes xifres.
Les necessitats bàsiques de les persones, pel que fa a habitatge, alimentació i vestimenta podrien ser raonablement aconseguides. L’esperança de vida podria arribar a assolir els 72 anys en els països pobres, on avui és de 58 entre els de menors recursos. La proporció de gent alfabetitzada podria ascendir al 95%.
Per descomptat, un creixement econòmic tan marcat podria posar en enorme risc al medi ambient. Com que les nacions riques són les grans consumidores de les nostres reserves naturals, tenen una especial responsabilitat en brindar ajuda al món en desenvolupament quan es tracta d’afrontar aquests riscos.
Tots hem de protegir els nostres boscos i pesca de la sobreexplotació. Hem d’aturar la degradació dels sòls i assegurar que les reserves d’aigua s’utilitzin eficientment. Hem de protegir la diversitat biològica dels ecosistemes ja que ells sostenen el fluir de productes i serveis essencials per a les nostres economies i societats. Hem de limitar l’emissió de gasos de les fàbriques, automòbils i llars.
Els països en desenvolupament han de promoure la democràcia, la inclusió i la transparència a mesura que estableixen les institucions que gestionen els seus recursos. Els països rics haurien d’augmentar l’ajuda, donar suport a la reducció dels deutes, obrir mercats als països en desenvolupament que són exportadors i ajudar a transferir tecnologies per prevenir malalties, augmentar l’eficiència en matèria energètica i encoratjar la producció agrícola.
La societat civil pot actuar com la veu que aglutini els interessos dispersos i proporcionin una visió independent de les accions públiques, privades i no governamentals. Un sector privat responsable, recolzat pel govern hauria de crear incentius per a que les companyies persegueixin els seus interessos a la vegada que avancin en objectius ambientals i socials.