La creadora de Pre-crim crea noves espècies de plantes per enginyeria genètica.
La enginyeria genètica és un dels camps on més s’ha avançat en els darrers anys. En el films apareixen unes especies se semblen mig animal i mig vegetal.
Si mirem la realitat del món actual, trobem molts exemples de enginyeria genètica aplicada en medicina, alimentació, etc. Alguns exemples:
- Els trangènics són espècies on s’ha modificat l’ADN per tal fer-les resistents a certes malalties i paràsits. D’aquesta manera es millora la productivitat en agricultura i ramaderia. Però també tenen els seus inconvenients. Saps explicar-me’ls? I els seus avantatges? Saps dir-me com funciona? Com es pot modificar l’ADN?
- Una altra aplicació de la biotecnologia és la “creació” de noves especies vegetals útils: plantes que produeixin substáncies per fabricar medicaments, algues que depuren l’aigua estancada, microorganismes que filtren l’aire, etc.
- Però potser l’aplicació més prometedora és la modificació genètica de virus per a que lluitin a favor nostre, per exemple: virus que ataquin només a cèl·lules cancerígenes, o virus modificats que crein defenses contra altres malalties, etc.
Cerca informació sobre aquests avenços i altres que trobis. Explica en què consisteixen i dona el teu punt de vista al respecte.
César
La Biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l’estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d’obtenir-ne béns i serveis. La seva zona d’estudi està entre la biologia, la bioquímica i l’enginyeria química i té a més gran repercussió en la farmàcia, medicina, microbiologia, la ciència dels aliments i l’agricultura, entre d’altres camps. El coneixement de què disposen els biotecnòlegs, que fa de lligam entre la biologia i l’enginyeria química, els permet d’optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.
Probablement el primer que va usar aquest terme va ser Karl Ereky , enginyer hongarès el 1919.
Una secció de la biotecnologia és l’ús directe d’organismes per a la producció de productes orgànics (alguns exemples són la cervesa, els productes làctics). Actualment els bacteris són emprats en la indústria minera en la biolixivació. La biotecnologia també és emprada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediació), i per produir armament biològic.
Hi ha també aplicacions de la biotecnologia que no empra organismes vius. Els microxips d’ADN fets servir en les anàlisis genètiques en són un exemple. Hi ha moltíssimes produccions que es fan amb només la reacció dels enzims dels microorganismes.
La biotecnologia moderna està freqüentment associada amb l’ús dels microorganismes genèticament modificats com l’E. coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae per a la producció de subtàncies com la insulina o els antibiòtics. També es pot referir als animals transgènics o plantes transgèniques, com el moresc. Cèl·lules animals modificades com les de l’ovari de l’Hàmster xinès (CHO) entre moltíssimes altres són altament emprades per als assajos de les indústries farmacèutiques. Actualment obre expectatives l’ús de les plantes com a bioreactors barats.
La biotecnologia també està comunament associada amb la recerca de noves teràpies i dispositius de diagnòstic.
ELS TRANGÈNICS:
Desventatges:
Impedeix el desenvolupament del model ecològic alternatiu de producció i consum.
Sobre l’economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seva propietat.
Sobre l’agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les petites plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte.
Aventatges:
Obtenir una variant més productiva, ja sigui per millor utilització dels recursos (transgènics dissenyats per entorns difícils), per producció total més alta o per millor resistència a malalties (ja siguin per virus, bacteris, fongs o insectes)
Producció de metabòlits no naturals en una espècie fàcil de reproduir i cuidar, en quantitats econòmicament viables i que permetin una extracció senzilla.
AVENÇOS DE LA BIOTECNOLOGIA:
A cuba han trobat la primera vacuna terapéutica del món per el tractament del càncer de pulmó avanssat.
La empresa biotecnológica aragonesa Araclon Biotech ha obtés la seva primera patent europea per una vacuna per la terpia de la malaltia Alzheimes.
I tots aquets avenços han sigut gràcies a la biotecnologia i per això jo penso que la biotecnolia és bona.
- Els aliments transgènics són plantes o animals modificats genèticament, cosa que fa que les seves característiques al genotip canviïn. Aquestes modificacions fan que hi hagi una millor productivitat en el comerç alimentari, però…
S’havem si menjar un aliment transgènic es bo per a la salut?
A l’etiquetatge de l’aliment posen clarament si l’aliment està modificat?
Son legals els aliments modificats genèticament?
Son aliments modificats genèticament amb la finalitat de millorar la seva producció. Entre aquests productes es troben algunes varietats de vegetals com: el blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata. Actualment s’estan fent estudis amb diferents mamífers com ovelles i vaques productores de carn i llet i porcs.
S’obtenen introduint un gen d’una espècie al genoma d’una altra amb la finalitat que el gen introduït s’expressi en un organisme on abans no ho feia.
1. Primer s’ha d’obtenir oòcits i zoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Després se li injecta ADN en el nucli. L’ADN injectat es lineal perquè si es circular s’hauria de tallar i no es sabria per on. Després l’embrió s’introdueix en una femella. Quan neix la descendència es te que veure quins individus has adquirit el transgen i l’expressen adequadament.
2. El plasmidi pBR322 es transfereix soques d’Agrobacterium que tinguin el plasmidi Ti. Els factors vir actuen en trans sobre el DNA-T del plasmidi pBR322 i permet la transferència a les cèl·lules vegetals (no cal que hi hagi integració).
3. S’obté bales recobertes de ADN i es col·loquen en una boca de canó i es fa que les microbales es dirigeixin cap als protoplasmes. Els canons són d’heli que permeten una elevada acceleració de les biobales que els hi donarà una gran penetrància. Finalment les bales entraran a la cèl·lula introduint així el transgen. Per últim s’hauria de fer una selecció amb l’antibiòtic.
4. S’agafa una llavor amb dues, una conté solució tampó amb el DNA i l’altra agafa la llavor. Una té un elèctrode positiu i l’altra un de negatiu, es fa passar una corrent i el DNA es transfereix de la pipeta a la llavor.
5. S’introdueix dins el ADN-T un plasmidi d’E.coli. En el punt de clonació es posen els gens que volem que expressi la planta. Es seleccionen les cèl·lules resistents a amplicilina que són les que hauran incorporat el plasmidi i es conjuguen amb l’Agrobacterium. Fem un cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina (antibiòtic que es pot utilitzar en el tractament de malalties infeccioses quan l’ampicilina o altres antibiòtics són ineficaços) que donaran les plantes modificades genèticament.
- Els vegetals modificats genèticament incorporen tres gens diferents:
· El gen de resistència a antibiòtics: És un gen de marcatge, es a dir, permet diferenciar els individus que han estat modificats dels que no ho han estat. Aquest gen incorpora informació de resistència de l’ampicilina, també s’utilitzen altres antibiòtics utilitzats en medicina humana.
· El gen autoinsecticida: És un gen que s’incorpora a les plantes la informació per a generar una toxina, anomenada toxina Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat. Ja s’utilitzava anteriorment com insecticida, però la única cosa que ha canviat és la via de dosificació.
· El gen de resistència a herbicides: S’utilitza com a marcador i també com a valor afegit del cultiu. Permet utilitzar major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.
És segur per la salut?
El 1994 va arribar al mercat dels EUA el primer producte modificat genèticament (un tomàquet). D’ençà de llavors n’hi han hagut molts més i menjar aliments modificats genèticament ha esdevingut bastant normal. De totes maneres, la gent només s’ha alimentat de menjar modificat genèticament durant un període de temps relativament curt. Per tant, pot ser que tinguin efectes a llarg termini que per ara desconeixem.
Quines conseqüències pot tenir conrear-ho?
· Conseqüències medioambientals.
· Conseqüències per a l’agricultura. Hi ha el risc de problemes de plagues o de desenvolupament de resistència als mètodes actuals de prevenció
· Conseqüències relacionades amb la salut. Per exemple, pot provocar canvis la modificació genètica de manera que la planta s’hagi tornat verinosa capaç de provocar una malaltia
VALORACIÓ PERSONAL:
Els productes transgenics crec q han de complir un criteris, els criteris són:
· Que sigui necessari i útil.
· Segur per a la salut humana i el medi ambient.
· Que les seves característiques compleixin amb la llei adequada, es a dir, que no siguin il·legals.
· Cal detallar a l’etiqueta si el producte es transgènic o no perquè el consumidor té dret a escollir el que vol comprar i consumir però hi ha segones postures que diuen que només s’ha d’especificar en el cas que existís un perill pel consumidor, però jo amb aquesta segona postura no estic gens d’acord perquè un consumidor sempre te dret a saber el que està menjat i aquest dret no s’el tindria que treure ningú.
Aixo de les plantes, diria k si no fan fusions amb animals i plantes no ha aconseguiran ja que la flora no ha evolucionat gaire fins ara.
Els trangenics son cum una modificacio de plantes i animals.
L’ADN es pot modificar de les següents maneres: per radiació solar intensa, radiació ionitzant (materials radioactius), per retrovirus, per tret d’una de material sobre un altre (sol aconseguir bales buides portant un material que incideix sobre una altra llavor), per recomposició al laboratori. Provocats per pesticides i altres contaminants.
Aquí et deixo una pàgina d’aliments trangènics segons “Greenpeace”: http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos
Després d’estudiar a fons l’ADN un grup d’investigadors russos formats per científics de diverses especialitats-entre ells genetistes i lingüistes-ha arribat a la conclusió que pot ser modificat mitjançant sons i freqüències i, per tant, per les paraules! Els lingüistes russos van descobrir que el codi genètic-especialment en la part menys estudiada fins ara-segueix les mateixes regles de totes les llengües. El poder de la paraula sobre la salut, sostingut durant mil lennis per diverses corrents de pensament, quedaria així confirmat.
Tallar i enganxar gens. Aquest és el futur de la Medicina que diàriament ens venen, un futur en què les malalties desapareixeran, els errors de la Natura seran corregits per l’enginyeria genètica i viurem cada vegada més anys. Molt prometedor … si no fos perquè al llarg de la història de la Medicina se’ns han fet promeses similars que mai s’han complert. Tallar i enganxar: el mateix raonament que venim aplicant a Occident des del Renaixement, des del mateix instant en què vam ser capaços de asoman al interior d’un organisme i començar a pensar que l’ésser humà és com un mecano i, per tant, peça que no funciona, ha de ser esmenada o substituïda. I així, per aquest camí de tallar i enganxar-o tallar i tirar quan considerem que la peça no és imprescindible-hem anat “avançant” amb les seves llums i les seves ombres. I aquesta mateixa filosofia és la que ens ha portat a tractar d’estudiar nostre ADN convertint en un magatzem de gens i classificant segons la seva “utilitat”.
En suma, buscant la causa de la malaltia la Medicina que coneixem ha anat desmuntant el cos humà peça a peça, òrgan a òrgan, teixit a teixit-com el nen que desmunta la joguina tractant d’entendre’l-fins arribar a l’interior de la cèl lula on ens hem trobat amb els cromosomes, l’ADN i els gens. Amb el que ja ha sorgit tota una plèiade de superespecial que creuen haver trobat aquí la solució a tots els mals. És clar que quan es cansin de tallar els gens començaran amb les proteïnes i després amb els enzims. I així hi haurà més especialistes i més negoci per a tots …
En definitiva-i sense dubtar de la bona voluntat de la majoria dels sostenidor d’aquest sistema-, el pitjor és que un pesat món de silencis espessos, d’interessos econòmics i de fonamentalismes científics-que a la Ciència també n’hi ha-han bloquejat gairebé tots els canals d’informació fins a fer creure al ciutadà mig que aquesta és la millor manera-l’única, de fet-d’afrontar els reptes que diàriament se li plantegen a la Medicina. I això és completament fals.
Afortunadament no tots els científics comparteixen la filosofia del tallar i enganxar genètic ni la visió sobre el funcionament de l’ADN. Ni tots els metges i científics comparteixen la visió de l’organisme humà que la medicina occidental té i que-no ho oblidem-continua sense saber curar cap de les grans malalties que ens amenacen. El que passa és que d’aquests científics mai es parla. Dit això agregaré que el que en aquesta ocasió anem a explicar pot semblar ciència ficció però es tracta d’estudis, experiments i conclusions de prestigiosos científics russos sobre el nostre ADN. Que no només permeten afrontar la investigació genètica de manera completament diferent sinó que a més poden ser el primer pas per explicar molts altres fenòmens amb els que l’home ha conviscut sense explicar com la telepatia, la clarividència i altres facultats extrasensoriales. I que també podrien explicar el poder de les inducció hipnòtiques capaços de modificar constants biològiques, el poder de l’oració o el dels mantres com creadors d’estats alterats de consciència i eines d’emissió de freqüències conscients. Potser fins i tot – ¿per què no? – Ens permeti entendre per fi per què “en el Principi va ser el Verb (la Paraula)”.
Els aliments transgènics són, avui per avui, subjectes d’una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seves repercusions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pensem que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit creiem adequada la postura d’algunes organitzacions que sol·liciten una moratòria en la comercialització d’aquests productes i una legislació que permeti una clara identificació d’aquells aliments elaborats amb productes transgènics.
No obstant la incertesa respecte els efectes que puguin tenir per a la salut, sí que és ben cert que tenen efectes sobre l’economia i sobre l’agricultura.
Sobre l’economia ja que en ser productes descoberts i patentats per les indústries alimentàries, aquestes detenten la seva propietat. Així, cap pagès d’arreu del món no en pot fer ús sense pagar a l’empresa els drets corresponents. Economies basades en l’agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seves pròpies llavors, es veuen abocades a haver d’adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida. És possible, encara que no està demostrat, que rendeixin més, però és cert que el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d’una gran multinacional.
Sobre l’agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les petites plantacions que alimenten una comunitat i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la diversitat de la naturalesa.