Alguns experiments semblen demostrar que podem preveure uns segons abans el que passarà.
En un article anterior em preguntava sobre la possibilitat de veure el futur. Molts heu respost que és impossible. Bé, deixeu-me que us expliqui uns experiments que, com a mínim, us poden fer dubtar.
“(…) Una investigación realizada por científicos holandeses ha demostrado que el cerebro es capaz de “presentir” sucesos que todavía no han ocurrido. Utilizando tecnología de resonancia magnética como la empleada para hacer diagnósticos clínicos, un equipo de la Universidad de Amsterdam dirigido por el físico y psicólogo Dick Bierman ha analizado la reacción de diferentes áreas cerebrales de una veintena de voluntarios mientras se les mostraba una serie de imágenes al azar. Unas eran eróticas, otras de carácter violento y un tercer grupo tenía un contenido neutro. Según se mostrase una imagen u otra se activaba una región específica del cerebro, relacionada con una emoción determinada. Para sorpresa de los investigadores, este órgano reaccionaba frente cada una de las imágenes unos segundos antes de que apareciese en la pantalla. De algún modo era capaz de prever algo que todavía no había ocurrido. Según los autores del análisis, este fenómeno no parece estar relacionado con la vista. Además, los resultados, que han sido adelantados por el diario británico The Daily Mail, no pueden ser atribuidos al simple azar, pues sólo existe una posibilidad entre millones de que sean simples coincidencias. Los participantes en el estudio nunca habían manifestado facultades extrasensoriales. (…)“
Podeu veure l’article complet en aquest link. Recorda que sempre has de ser crític sobre el que llegeixes en Internet. És cert que s’han realitzat aquests experiments i els resultats han estat els que s’esmenten. Però això vol dir que podem veure el futur? Aquests resultats podrien tenir una altra explicació? Aporta la teva opinió comentant aquests experiments.
César
Jo no crec amb la possiblitat que sigui la predicció del futur el que ens fagi pensar uns segons avans del que pasarà amb el que passarà. Jo crec amb el nostre subconcient, el subconcient de cadascú. El subconcient és capaç d’escollir coses per ell sol, en moltes coses és ell el que ens guia; com quan dem alguna cosa i poc després ens en penedim profundament, hem posat la pota. Jo crec en això.
Podira ser, que amb el temps els humans a través d’aprenentatge, i de pràctica, poguèssim aconseguir de preveure el futur, però no crec que fòssin prediccions certes del tot, ni visions,sinó que seria més aviat, una idea del que pot passar. Amb tota l’experiència que tindrà una persona, de moment viscuts anteriorment i entrenament, podra imaginar d’una forma basant encertada, el que li passarà, en segons, minuts, hores o fins i tot dies.
Només és una opinio, però en el meu parè, veure el futur, no seria un ona cosa, ja que la vida humana perdria tota la gràcia que te, tots els misteris, secrets, etc, que ens esperen deixarien de ser-ho i la vida seria aburrida, per això dic que més val no poder preveure el futur.
Jo penso que ara mateix és impossible veure el futur, sí, s’han fet tot típus de experiments pro jo crec que això es simplement el nostre subconcient, pot ser que siguin una espècie de prediccions pro segurament només seríen aproximacions del que pot passar, i amb un plaç de molt poc temps.
Estic d’acord amb el Miquel amb que, preveure el futur no sería una cosa tann positiva per els humans; per una part sí, perquè podriem estalviar-nos assassinats, atemptats, guerres etc. Pro pensan-ho bé la vida deixaria de tenir sentit.
( Cesaaar me cansaaat mooolt que em fa mal la mà jajajaj )
Jo crec que això de poder esbrinar el futur ara no es possible, i no és això precissament el que ens fa pensar en que podria passar. És el nostre cervell que avans de fer les coses les pensem i imaginem les conceqüències del nostres actes, és el que es diu subconcient. Però res del que ens poguessim imaginar seria del tot cert, només simples pensaments o fantasies, simples aproximacions.
Així que crec, que no hems hem de refiar de les nostres suposicions, ja que res del que poguem arribar a pensar (imaginar) és del tot cert.
La veritat és que això de preveure el futur a mi em fa por, perquè, imaginat que pots veure una cosa que et pasarà, a tu o algú que estimes, però no pots fer-hi res, no saps com actuar per impedir-ho i, al final, passa i et sens culpable.
Em pendreu per boja, pero jo crec en això de veure el futur, no se si és el subconscient o què, però hi ha molta gent (m’hi incloc) que diu que té o ha tingut somnis premonitoris.
L’altre dia vaig somiar que em barallava amb una amiga meva, i, al dia seguent, va passar. Potser vaig ser jo, que com qe creia que passaria em vaig deixar portar, pero no és el primer cop que em passa o que en sento parlar.
Des del meu punt de vista, els humans fem servir una part molt petita del nostre potencial, i crec que, no se si algún dia en serem capasos del tot o no, pero veure el futur no és imposible.
jo crec que la ment té molt més poder del que s’ha descobert, i crec que la nostra ment té el poder de sentir els pensaments d’altres persones pero en el subsconcient. Moltes vegades m’ha passat i a la gent li passe, que pensen una mateixa cosa alhora, jo crec que un ho pense, i aquest pensament li arribe a l’altre que també es fique a pensar-ho. per exemple moltes vegades a classe el professor/a diuen: anem a fer aquest exercisi a la pissarra avere..( pensent qui pot sortir) en aquell instant tu penses amb totes les teves forses: que no hem digui a mi, que no em digui a mi. i al final el professor et diu a tu.Podrie ser la llei de murphie o una coincidencia, pero jo pensó que a el professor li han arribat ones del teu pensament que li deien: oriol,sortir. i per aixó els hi venie al cap el teu nom i et diuen a tu. Aquesta teoria es podrie aplicar en aquest experiment, ja que els cientifics s’habien la fotografia que anaben a ficar i els pensaments podríen arribar a els altres abans de que la fotografia surtigués.
realment, aquesta teoria no la dic jo, sino que els grans pensadors de la historia de la humanitat diuen això, i ultimament s’han fet moltes publicacions com per exemple el llibre del secreto, que explique la gran llei, la llei de la atracció. Que en resum diuen que la forsa de les nostres vibracions mentals son molt poderoses, i que s’hi nosaltres volem alguna cosa hem de pensar-la i visualitzar-la, els nostres pensaments han de ser sempre positius per que les nostres vibracions siguin positives.
algunes frases de grans personatges de la historia de la humanitat:
“Lo que somos es el resultado de lo que pensamos;
està fundado en nuestros pensamientos
y esta hecho de nuestros pensamientos”
buda
“todo lo que la mente puede concebir y creer, puede alcanzarse.”
Napoleon
podrás hacer verdaderas maravillas cuando comiencesa usar el mágico poder de tu mente subsconciente.
Joseph Murphy
en resum, som el que pensem i emetim d’alguna manera als demés els nostres pensaments, som el que pensem.
No es que vegem el futur abans que passi però de vegades la intuició, la sensibilitat ens fa captar coses abans de que passin.